Friday, March 31, 2006

 

Escandall de llosques

Llosques

(Sala d’espera) La mort és aquella dama que va en pèl pels passadissos i que tothom esquiva de mirar per la seva estúpida bellesa.
&&&

(Suïcidi) Portava tot el pes del món damunt les seves espatlles, i quan es va dar compte, va ésser agafat al vol.
&&&

(Paisatge) El seu cul em tapava l’horitzó. M’hauré de comprar una postal d’aquella platja.
&&&

Tirava l’escandall i un profund silenci naufragava a sa Barra.
&&&

Quan s’aturava l’ascensor en aquella planta hospitalària hom mirava les rajoles d’enterra, qualsevol aixecava els ulls per veure el rostre pàl·lid de l’últim orgasme.
&&&

Tot sortint del quiròfan, el cardiòleg mos va dir amb un somriure trencadís: li hem salvat el cor, emperò, amb el seu caràcter no hem pogut.
&&&

Ja ho havia deixat escrit Ryszard Kapuscinski: de les armes, de l’estupidesa i de la por, no es pot esperar res de bo. Bensenes, hem de reconèixer que la política s’hi fonamenta damunt aquells tres pilars.
&&&

(Hotel) Quan a la mala hora va entrar al hall de l’hotel, el conserge nocturn li va lliurar el termo i van compartir un te de regalèssia, com un qui comparteix un porret en la cerimònia de l’iniciació.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?