Friday, April 14, 2006
Borbons en bany maria
Fins quant haurem d'aguantar els Borbons? Els espanyonets som molts donats a la fatxanderia, a donar receptes democràtiques a d'altres països, fins i tot, contingents militars, amb el patrocini dels pressupostos generals de l'Estat, són a altres territoris a vigilar insurgències locals contra sistemes preestablerts, fins i tot, els nostres diplomàtics en fan ufana de la nostra transició democràtica, emperò, tothom oblida que som immersos en una monarquia en ple segle XXI, i quan arriba un dia com avui, només podem brindar amb la impotència d'una ironia qualsevol: VISCA LA REPUBLICA RETROSPECTIVA!
Sunday, April 09, 2006
Llosques
Llosques
(Estil professional) Treballava de rentaplats, però, portava al damunt tota la idiosincràsia d’un director d’hotel.
&&&
(Primer d’abril) Seria fantàstic si tots enganyàssim alhora. Com diu Serrat en la cançó: ningú sap el què compra, ningú no diu el què vén.
&&&
Nedava amb estil i, a poc a poquet, s’anava ofegant al safareig dels dies.
&&&
Quan vaig llegir que el projecte d’oci i equipament de lleure que ha de substituir el Portal de la Mar i Mannix, contemplava la instal·lació d’unes boleres vaig somriure de satisfacció. Vaig pensar que aquest cop l’han endevinada!
&&&
(Ocimax) Durant tot aquest hivern passat, cada cop que som anats a Maó, ha estat per visitar la bolera, als soterranis d’Ocimax, i és que hom quedava més ple de seny que no visitant altres indrets de referència com Cime, Ime, teatre Principal, etc.
&&&
(Ornette Coleman) Amb la finitud de l’hivern s’hauran acabat aquelles nits, llargues nits d’hivern, d’escoltar en exclusiva els renecs sonors d’aquest saxo.
&&&
Sembla que un dels adagis que estigui en qüestió, d’ençà l’anunci de la treva etarra, és aquell qui diu: qui perdona, ja ha perdut. No serà una labor fàcil haver de destriar la part política i l’altra part jurídica del fenomen terrorista. Altrament, caldrà estar a l’aguait per si rebrota el fenomen pervers de la impunitat en les forces de seguretat de l’Estat, aprofitant les hores baixes. Entre la claudicació i la redempció voreja el torrent a cada riba.
(Estil professional) Treballava de rentaplats, però, portava al damunt tota la idiosincràsia d’un director d’hotel.
&&&
(Primer d’abril) Seria fantàstic si tots enganyàssim alhora. Com diu Serrat en la cançó: ningú sap el què compra, ningú no diu el què vén.
&&&
Nedava amb estil i, a poc a poquet, s’anava ofegant al safareig dels dies.
&&&
Quan vaig llegir que el projecte d’oci i equipament de lleure que ha de substituir el Portal de la Mar i Mannix, contemplava la instal·lació d’unes boleres vaig somriure de satisfacció. Vaig pensar que aquest cop l’han endevinada!
&&&
(Ocimax) Durant tot aquest hivern passat, cada cop que som anats a Maó, ha estat per visitar la bolera, als soterranis d’Ocimax, i és que hom quedava més ple de seny que no visitant altres indrets de referència com Cime, Ime, teatre Principal, etc.
&&&
(Ornette Coleman) Amb la finitud de l’hivern s’hauran acabat aquelles nits, llargues nits d’hivern, d’escoltar en exclusiva els renecs sonors d’aquest saxo.
&&&
Sembla que un dels adagis que estigui en qüestió, d’ençà l’anunci de la treva etarra, és aquell qui diu: qui perdona, ja ha perdut. No serà una labor fàcil haver de destriar la part política i l’altra part jurídica del fenomen terrorista. Altrament, caldrà estar a l’aguait per si rebrota el fenomen pervers de la impunitat en les forces de seguretat de l’Estat, aprofitant les hores baixes. Entre la claudicació i la redempció voreja el torrent a cada riba.
Sunday, April 02, 2006
El mago
El Mago De Viena de Sergio Pitol (editorial PreTextos) vindrà a ser el llibre que clou la triologia que conformen els altres dos llibres anteriors: El Arte De La Fuga i El Viaje. En El Mago De Viena hi trobam un poc de tot, sembla un llibre de calaix de sastre, on hi podem trobar retalls de diversa procedència i de motivadora lectura: dietaris, ressenyes, vivències, impressions, etc. Consider que amb, els altres dos llibres citats, aquest llibre constitueix una fita en la literatura castellana. No obstant, El Arte De La Fuga segueix essent un llibre inigualable encara, hi ha un abans i un després d'aquell llibre, viscut i escrit amb la passió literària que només és consentida quan el so de la campana té el ressò de la qualitat. Tot sigui dit d'antuvi, les obres novel·lístiques de Sergio Pitol no m'han entusiasmat gaire, o potser no he sabut trobar-hi l'eco literari que preconcebudament hi cercava, en canvi, aquests tres llibres esmentats m'han ofert més del que esperava: una saviesa a peu de pàgina que no he copsat en altres autors. No us perdeu la lectura d'aquesta triologia: la passió literària hi és a cada capdecantó de les seva pàgines i Sergio Pitol pot pressumir d'haver escrit quelcom clàssic en aquest temps de contemporànies novetats. El Mago De Viena vindrà a ser la clausura d'aquell El Arte De La Fuga, que hom té com la cosa més categòrica que s'hagi escrit en llengua castellana d'ençà la mar és de color de vi.
