Esculls a la deriva

1. Les lectures d’estiu poden ser d’allò més diverses, o també, poden complementar lectures anteriors que esperaven una altra lectura més pregona; una ocasió perduda o una passió intel·ligible. Normalment, hom tendeix a fer lectures lleugeres, de fàcil digestió, que ja vindrà l’hivern a agombolar el passeig de les pàgines. Sí, durant l’estiu, hom defuig d’aquells llibres carregats de notes a peu de pàgina o fa el que pot, perquè no li caigui damunt la taula de l’oficina, un expedient emmerdant que suposi aixecar un croquis de malentesos, antecedents i propostes. Idò, aquest estiu se m’ha presentat sense avisar, mentre estava en empresa grossa: llegint l’obra completa de Miquel Batllori; dinou toms (i un tom de bibliografia) bellament editats per Tres-i-quatre. I malgrat la calor i altres interferències ambientals, he seguit costa cap amunt, amb el programa previst. I és que Miquel Batllori no decepciona per cap cantó. El que no he fet, en la lectura proposada, ha estat seguir un ordre cronològic de l’edició. Vaig començar a envestir pel darrer tom: Records i últims escrits. Sabia cert que si aquell llibre em captenia, llavors, la lectura dels altres toms, seria qüestió de mètode i de posar-me caparrut, perquè tenia la seducció infectada. Una seducció que en aquest autor s’hi alena en cada pàgina.

6. El nostre turisme mentre va ser simplement turisme, en tost d’una indústria turística, la cosa marxava relativament bé o així ho semblava. Si qualcú ha rebentat l’encant econòmic/ecològic d’aquells visitants assumibles en número i en períodes d’estada a l’illot, hauran estat aquells agents qui n’han volgut treure un negoci immediat, un espoli voraç i un benefici exclusiu, és a dir, Foments, Ashomes, Conselleries, etc. El menut negoci que de rebot o, en intermitències col·laterals, sucaven els indígenes de la Reserva de la Biosfera era proscrit (per la seva petitesa), arribant a llogar qualque habitatge de segona residència, o llogant la pròpia casa per anar a estiuejar en tendes a La Vall o a l’hortal d’un parent, idò, no us penséssiu: aquelles rendes no declarades eren les millors inversions que es podien donar a l’illot, perquè s’anaven filtrant en les economies domèstiques, i fins i tot, en més d’una vegada, aquelles entrades de petit capital ajudaven a pair el glop, perquè famílies d’indígenes de modesta nòmina poguessin enviar als seus fills a estudiar a fora, bensenes, trepitjant seu universitària. Ara per ara, per reconduir el tema turístic massiu i sense escrúpols només hi queda el remei de sofrir una crisi forta, una baixada vertical de visitants durant alguns exercicis econòmics seguits, i mentre aquesta crisi no es produeix, les autoritats de la MAB ens podrien oferir unes vacances pagades durant tot l’estiu, i noltros, illencs de soca-rel, indígenes d’ungles llargues i amb olor de peus, de caràcter esquerp i que només sabem dir: I don’t know (res sé), podríem fer una estada nord enllà, en un bucòlic exili, esperant que els visitants ocasionals de la nostra reserva indígena (illot per noltros) fossin retornats als seus països i els hotelers golafres s’haguessin omplert les butxaques. És una proposta de sac romput.

7. Sense carnet pots anar per tot, fins que et pleguen. I te echan el guante.

&&&

Tenir la sort amagada, darrere el mirall d’un horitzó, per llogar. Tenir la sort de no haver de tenir sort sostinguda.

&&&

Els turons de Cesare Pavese quan l’estiu declina i la tardor vol nedar a fora peu. Aquells turons pels camins de tramuntana són l’itinerari d’un paisatge en suspensió.

&&&

Mai fins ara, en Ritus no havia aconseguit tenir-me al seu costat, fins que vaig llegir el seu diari de despropòsits abans del concert a la plaça des Born. Vaig quedar gelat de com anava la música. Parlant d’aficionats va quedar curt. És clar que Verdi que, també era de poble, ho hagués entès. I Pirandello, aquest sí, que hagués fet qualque suca-mulla a la siciliana.

&&&

A la consulta no sabia què dir del dolor que tenia; quan el doctor va demanar: Què tens? Ell va contestar: No ho sé! No li va receptar res i, totsolet, es va curar. Al Vaticà han remès l'expedient.

&&&

Divendres. Cala Tortuga. Exhaust de dur la nevera portàtil i la senalla de tovalloles. I un xibit carabassa del Cim (aquells de la promoció de la protecció solar). Tanta obsessió incomprensible per arribar fins aquesta cala. Ara em sé (he sabut calcular sense ponència) el valor excèntric de Santandria.