Sunday, July 02, 2006
Notes
(Plomes i àncores)
Tota una vida esperant l’arribada de l’home del sac.
&&&
Na Carme Vivó, en les carotes santjoaneres d’aquest any, haurà superat els originals. Mejorando lo presente, com diuen els peninsulars.
&&&
Les ciutats amb port tenen futur. Les ciutats portuàries servaran la història. Una vegada esgotat el petroli, els aeroports hauran de tancar, regularitzar llocs de feina i cancel·lar els vols, en canvi els ports, sospitosament, a colps de corrents marítims, velams i rems, recuperaran l’encís dels viatges. La nostra actual civilització farà una girada de capulla. No entenc aquest personal de la ceba reservera. Els vaixells no arriben a contaminar el que veritablement contaminen els avions, ni de bon tros. En la gestió dels aeroports són les multinacionals i empreses sense rostre qui se’n porten la majoria dels dividends, en l’administració dels sistemes portuaris, sempre hi haurà aquella petita i mitjana empresa d’àmbit local qui podrà sucar algun benefici. No ho entenc.
&&&
Pixava petroli.
&&&
Avui per avui, una de les poques columnes que queden dretes d’aquell inicial pacte entre en Zapatero i Carod Rovira, és en Quico López, com a membre del Banc d’Espanya. Una columna com aquelles altres columnes que jo havia vist, quan em passetjava amb les sandàlies pels emmacats d’Ephesos. No dimitirà pas. L’economia vindrà a ser aquell orgasme no declarat davant les autoritats monetàries.
&&&
(Santandria 2006) Bandera blava. Enguany, una altra vegada, la mateixa història de cada any, una animalada d’embarcacions i d’amarraments contra la tranquil·litat dels banyistes de mar i nedadors ocasionals, qualsevol s’hi fica a l’aigua per mor d’obtenir una clenxa d’hèlice, o de veure’t empastifat d’olis i petrolis, o altres substàncies surants. En l’ordenació d’aquestes cales pròximes a la població, la hipocresia política és la de sempre, governi qui governi. La Llei de Costes i altres normatives passades pel folro. És clar que la millor llei és aquella que un mateix es fabrica. El personal del Seprona fa el que pot, és a dir, no res.
&&&
El jutge Grande-Marlaska en tost de quedar a l’Audiència Nacional per vetllar someres, hauria d’emprendre accions judicials contra els àrbitres del mundial d’Alemanya 2006 i contra la concorxa de la Fifa, atès que l’organisme és competent en la matèria i el futbol és una religió que evita guerres i en provoca unes altres, bensenes, les someres no hi ha qui les vetlli.
Tota una vida esperant l’arribada de l’home del sac.
&&&
Na Carme Vivó, en les carotes santjoaneres d’aquest any, haurà superat els originals. Mejorando lo presente, com diuen els peninsulars.
&&&
Les ciutats amb port tenen futur. Les ciutats portuàries servaran la història. Una vegada esgotat el petroli, els aeroports hauran de tancar, regularitzar llocs de feina i cancel·lar els vols, en canvi els ports, sospitosament, a colps de corrents marítims, velams i rems, recuperaran l’encís dels viatges. La nostra actual civilització farà una girada de capulla. No entenc aquest personal de la ceba reservera. Els vaixells no arriben a contaminar el que veritablement contaminen els avions, ni de bon tros. En la gestió dels aeroports són les multinacionals i empreses sense rostre qui se’n porten la majoria dels dividends, en l’administració dels sistemes portuaris, sempre hi haurà aquella petita i mitjana empresa d’àmbit local qui podrà sucar algun benefici. No ho entenc.
&&&
Pixava petroli.
&&&
Avui per avui, una de les poques columnes que queden dretes d’aquell inicial pacte entre en Zapatero i Carod Rovira, és en Quico López, com a membre del Banc d’Espanya. Una columna com aquelles altres columnes que jo havia vist, quan em passetjava amb les sandàlies pels emmacats d’Ephesos. No dimitirà pas. L’economia vindrà a ser aquell orgasme no declarat davant les autoritats monetàries.
&&&
(Santandria 2006) Bandera blava. Enguany, una altra vegada, la mateixa història de cada any, una animalada d’embarcacions i d’amarraments contra la tranquil·litat dels banyistes de mar i nedadors ocasionals, qualsevol s’hi fica a l’aigua per mor d’obtenir una clenxa d’hèlice, o de veure’t empastifat d’olis i petrolis, o altres substàncies surants. En l’ordenació d’aquestes cales pròximes a la població, la hipocresia política és la de sempre, governi qui governi. La Llei de Costes i altres normatives passades pel folro. És clar que la millor llei és aquella que un mateix es fabrica. El personal del Seprona fa el que pot, és a dir, no res.
&&&
El jutge Grande-Marlaska en tost de quedar a l’Audiència Nacional per vetllar someres, hauria d’emprendre accions judicials contra els àrbitres del mundial d’Alemanya 2006 i contra la concorxa de la Fifa, atès que l’organisme és competent en la matèria i el futbol és una religió que evita guerres i en provoca unes altres, bensenes, les someres no hi ha qui les vetlli.
