Esculls a la deriva

En 32 folis Miquel A. Limón ha aixecat una conferència sobre la II República espanyola a la ciutat d’Alaior; una conferència plausible que, en el seu dia de dissertació, no vaig poder sentir (tot i que m’haguera agradat posar l’orella i escoltar el timbre de veu del conferenciant, en el cau on habita i resideix), emperò, que dies després he pogut llegir confortablement assegut a un balancí a la terrassa de Son Gramanet. Arran dels 32 folis hom es va adonant del relleu de la història local d’Alaior durant el període de la segona república; el relleu dels personatges que hauran de regir o gestionar l’administració local. Debades, en una conferència no es pot entrar en profunditats històriques, ni en recerques historiogràfiques de feixuga comprensió, ni en complexes interioritats del poder i de la gestió d’aquest mateix poder en l’àmbit político-administratiu, perquè la cosa pot cruixir i fer-se d’una digestió pesada, per altra banda, la conferència és un gènere que té el seu propi format, és a dir, que té les seves lleis no escrites, i àdhuc, funcionen inevitablement com la llei de la gravetat, quan les coses cauen avall. La conferència és un gènere gairebé impressionista; s’ha de saber oferir la imatge en unes quantes pinzellades, sense carregar l’ambient, però alhora, sense deixar-ho en un pur esquema d’intencions, vull dir, que entre l’esquematisme del detall i el mecanisme de la digressió s’hi ha saber encaixar el corpus textual en pròpia veu, fent del text apuntat una cossificació oral i, a mi em sembla, n’estic convençut, sense cap mena de dubte, que Miquel A. Limón ho ha aconseguit en aquests papers: ha sabut convidar-nos a conèixer una realitat oblidada, ha sabut deixondir-nos de l’ensopiment quotidià mitjançant les seves paraules, quan una conferència és un convit a l’adquisició de coneixements i et posa en evidència de tot allò que encara tenim per aprendre, idò, és senyal que la pedrada ha fet cop. Només cal que aquests 32 folis, qualque dia siguin impressos en una revista de rebentada difusió o en fascicles en un paper periòdic. En conferències així et venen ganes d’aplaudir.
(Postdata) Aquesta conferència i les que van oferir Andreu Murillo a Maó, i Amador Marí a Es Castell, s’hauria d’intentar que fossin publicades en un sol volum.