Wednesday, August 24, 2005
Esculls
(Bach) Aquest cop sí, aquest cop mon pare s’ha decidit a comprar l’obra completa de J.S. Bach en aquesta oferta que Discoplay té en catàleg; hem passat unes hores suvora els altaveus i seleccionant algunes peces discofràfiques que no m’eren conegudes, mentrestant, la claror del sol a la plaça Eivissa anava deixant un tel de boira maonesa, quan jo anava per encetar una altra Heineken, m’ha dit en veu petita: ara un poc de Mozart mos acabaria de salvar es capvespre. Quan he baixat amb l’ascensor, tenia la fosca aferrada a les sabates. I la música m’havia fet oblidar que no era a dalt la meva vila, que aquells no eren els meus carrers habituals, que encara havia d’agafar un trole per tornar a casa a l’altre cap d’illa.
.................
(Cambra 304) Si em sobra temps i tenc el vaguereig sense una agenda establerta, faig d’arribar-me a la habitació 304 de la residència d’ancians, on sempre som ben rebut per en Pepe d’Escolà i en Miquel des Migjorn. Sempre hi ha una història per sentir i una anècdota per matisar (i un glopet d’amagat per assaborir). Si qualque cosa he arribat a saber de Maó (i els maonesos del segle vint) ha estat per la història oral d’en Pepe, sentir la seva veu i la peripècia d’aquesta vida m’ha fet enlairar en la bòveda del temps, a vegades, m’ha sabut greu no haver-lo enregistrat, emperò, sempre que he pogut he anat anotant el que havia sentit. No sé si aquests apunts en paper arribaran a bon port en l’escriptura ni en quina forma de gènere literari seran parits, tanmateix, quan duim candela en la conversa solem acabar allà mateix d’on havíem partit: que cadascú faci el seu camí: que Déu té la vida i la mort en les seves mans. Quan veig que donen medalles a tort i a dret (n’hi ha tocat una a l’amo que ens porta la carretada de fems per adobar el tros), o que fan homenatges aquí i a allà per tenir ocupats al personal de protocol, hom se n’adona de la befa de la història político-oficial. Una veritable opció és donar-lis l’esquena i així ho feim.
..............
(Estació) No sé si n’arribaran a construir cap d’estació d’autobusos; l’equip municipal anterior (del Pacte de centre-centre, que jo en una vintena d’anys no n’he sabut catalogar cap d’esquerres, d’equip de govern) havia pretès ubicar-la a la plaça des Pins, ara, l’actual equip que podia passar per centre-dreta té la fixació que l’estació s’ha d’ubicar a la plaça de la Pau. Consider, em puc equivocar, que cap d’ambdues opcions és la més òptima, sobretot, pel trànsit d’autobusos que açò implica arreu dels carrers estrets i contramurades congestionades que tenim. Un constant anar-i-venir d’autobusos no és cap tranquil.litat per a una zona residencial. Crec que una de les millors ubicacions per a l’estació d’autobusos seria als solars que hi ha davant el cementeri vell, a la via perimetral. Es clar que els accessos amb aquest indret i el centre de la ciutat s’haurien de millorar bastant molt, sobretot, el carrer Creu s’hauria d’urbanitzar de bell nou. El debat urbanístic, si qualcun n’hi ha hagut, no s’hauria de donar per tancat.
...................
(Pasqua) En l’arribada d’aquestes mosques negres i grosses que rondinen dins la cuina sé que Pasqua ja és aquí, és aquell presagi que fa que el camí cap a l’estiu sigui costa cap avall.
.................
(Cambra 304) Si em sobra temps i tenc el vaguereig sense una agenda establerta, faig d’arribar-me a la habitació 304 de la residència d’ancians, on sempre som ben rebut per en Pepe d’Escolà i en Miquel des Migjorn. Sempre hi ha una història per sentir i una anècdota per matisar (i un glopet d’amagat per assaborir). Si qualque cosa he arribat a saber de Maó (i els maonesos del segle vint) ha estat per la història oral d’en Pepe, sentir la seva veu i la peripècia d’aquesta vida m’ha fet enlairar en la bòveda del temps, a vegades, m’ha sabut greu no haver-lo enregistrat, emperò, sempre que he pogut he anat anotant el que havia sentit. No sé si aquests apunts en paper arribaran a bon port en l’escriptura ni en quina forma de gènere literari seran parits, tanmateix, quan duim candela en la conversa solem acabar allà mateix d’on havíem partit: que cadascú faci el seu camí: que Déu té la vida i la mort en les seves mans. Quan veig que donen medalles a tort i a dret (n’hi ha tocat una a l’amo que ens porta la carretada de fems per adobar el tros), o que fan homenatges aquí i a allà per tenir ocupats al personal de protocol, hom se n’adona de la befa de la història político-oficial. Una veritable opció és donar-lis l’esquena i així ho feim.
..............
(Estació) No sé si n’arribaran a construir cap d’estació d’autobusos; l’equip municipal anterior (del Pacte de centre-centre, que jo en una vintena d’anys no n’he sabut catalogar cap d’esquerres, d’equip de govern) havia pretès ubicar-la a la plaça des Pins, ara, l’actual equip que podia passar per centre-dreta té la fixació que l’estació s’ha d’ubicar a la plaça de la Pau. Consider, em puc equivocar, que cap d’ambdues opcions és la més òptima, sobretot, pel trànsit d’autobusos que açò implica arreu dels carrers estrets i contramurades congestionades que tenim. Un constant anar-i-venir d’autobusos no és cap tranquil.litat per a una zona residencial. Crec que una de les millors ubicacions per a l’estació d’autobusos seria als solars que hi ha davant el cementeri vell, a la via perimetral. Es clar que els accessos amb aquest indret i el centre de la ciutat s’haurien de millorar bastant molt, sobretot, el carrer Creu s’hauria d’urbanitzar de bell nou. El debat urbanístic, si qualcun n’hi ha hagut, no s’hauria de donar per tancat.
...................
(Pasqua) En l’arribada d’aquestes mosques negres i grosses que rondinen dins la cuina sé que Pasqua ja és aquí, és aquell presagi que fa que el camí cap a l’estiu sigui costa cap avall.
# posted by Xim @ 7:30 AM 
