Esculls a la deriva

(Mare de Déu d’Agost) Quan arriba aquesta diada cal fer resum de l’estiu que duim rostit; fer inventari del viscut i fer agenda de les possibilitats de viure, i no debades, conformar-se amb les hipòtesis de treball i les teories del desig. No he assistit a cap concert de relleu, fins i tot, malgrat que em convidaven, em vaig perdre a voluntat el concert de David Russell al teatre Principal, no obstant, ningú no em robarà el petit concert de fabiol menorquí que ens va oferir en Nicolau Huguet a can Toni Moll en commemoració dels seus 79 anys. Quina gozada! Ara fa uns dies, tampoc em vaig voler perdre l’espectacle de les bimbolles que ens va oferir en Pep Bou, aquest amic de l’amic Eduard Delgado i que ha sabut amorgonar pes Migjorn. Vaig aplaudir de gust. Vaig gaudir com un fillet de calçons curts. Les coses senzilles i sense pretensions pomposes són les que més arriben, com el pa torrat amb oli i sal...
&&&
(Estiu bis) Aquest hauria pogut ser un bon estiu. Impagable. Sense rebuts ni un llamp de foc. Sense en Zapatero ni n’Aznar donant el coñazo per aquesta illa, emperò, mirau per a on, sense la caterva del personal de seguretat ni altres semblances o simulacres de bòfies ens hem quedat gairebé desatesos: aconseguir un poc de costo s’ha fet impensable o a uns preus desorbitats, quan antany, tenint els dos indesitjables per aquests rocanys te n’oferien a cada capdecantó. La meva teoria és que tot plegat va venir amb el mateix barco. O potser en Tejero Isla no deu res a ningú i no fa favors...
&&&
(Seguí) No sé si ha estat una serp d’estiu, jo em pensava que era una faula que a les cases on hi havia dida les serpents s’hi atracaven, emperò, vaig poder constatar anys enrere, i encara avui, que la cosa és vera-vera. Idò, el Pp designarà a Pepe Seguí candidat a la presidència pel Consell i el comentari que s’escau: és obvi que aquest partit ha renunciat a governar en el CIM.