Esculls a la deriva

Avui toca anar a Ferreries. No mos ho podem perdre. Qui no té una cama de Ferreries? Gent geniuda. Gent feinera de debò, el que passa és que no sé si serveix de res fer gaire feina... Quan el feix era feixuc deien allò de: aquí hi ha un viatge per a un ferrierrenc. He llegit la seva història que han anat escrivint Antoni Serra, Joan Janer, Josep i Florenci Sastre, etc... Les hores que hi he anat passant en aquest poble han estat suportables, emperò, mai he deixat que fossin dies, no sé si ho haguera ressistit... Quan ho comentava a Víctor Martí aquesta ofegor, aquesta mancança de brisa marítima, m'obria la finestra de la seva cambra i tot assenyalant els costers i turons de l'entorn, em deia: imagina't que ets al Pirineu... I així han anat passant els anys, un darrere l'altre, i jo sense acostumar-me a aquest enclotament geogràfic. Anar a Ferreries i tenir el pressentiment que hi ha quelcom que bull que podria ser autèntic...