Esculls a la deriva

Preparant els papers per fer un viatge a l'estranger m'he adonat que tenia el passaport caducat. Redimonis, he partit cap a comissaria per efectuar els tràmits: dues fotografies tamany carnet, dni actualitzat, etc... A l'oficina policial, m'ha atès un escrivent que en tot moment m'ha parlat en castellà, dir que el tracte ha estat correctíssim, emperò, que a ca nostra i, una persona que és nascuda aquí, que vam anar a escola junts i a l'institut plegats, idò, que em giri l'idioma... Em fa gràcia. Jo parlava en menorquí i ell em seguia el discurs en castellà. Ens hem entès a la perfecció. Després he pensat el que ens comentava en Tomm, quan es produïren els atemptats terroristes de Madrid de l'any passat, en Tomm ens deia que els serveis secrets espanyols no havien tingut prou en compte l'aprenentatge de l'àrab, com si els moros estassin per parlar espanyol entre ells, idò, que una de les llacunes, entre altres, en l'espionatge concret d'aquelles cèdules havia estat que no s'havien transcrit les converses telefòniques intervingudes, ni molt manco, interpretat... I així vesteix en Magí.