Esculls a la deriva

N'Eliot, en una de les seves passetjades, va trobar una pedra amb un fòssil incrustat, avui dematí quan he anat a veure'l per concretar el sopar de divendres, m'ha regalat la pedra. Jo feia el desmenjat amb talent. Només va ser mostrar-me la pedra i aquell fòssil semblant a un vogamarí i ja he perdut l'oremus... Em vaig oblidar de fer llista i, ara ben bé, no sé quines coses em corresponen d'anar a comprar. Hauré de pigar un cop de telèfon a n'Eliot perquè em refresqui la memòria. Tot serà que el despengi. Quan té la música a tot drap, no se'n preocupa gens d'aixecar el telèfon. Ja deixarn un missatge al contestador, pensa tranquil. He netejat la pedra amb aigua i saó, i he procedit a fer una sèrie de fotografies. Quina meravella el món de les pedres!