Wednesday, August 31, 2005
Pàgina 66
En la pàgina 66 que en Vincent de Son Caragol m'ha fet arribar d'açò que aquests dies està escrivint, podem llegir: """""""
Reprenent, doncs, el meu cap de fil, us deia (dues pàgines enrere, quan m'he embardissat en un seguit de digressions, que no sé si treuen cap a res) que anava ben errat, mestre Guillem, quan trobava que la veïna era massa granadeta epr un jove de primera volada, com jo. I us anava a confessar la fascinació que sento per certes dones que han atès un inici de maduresa. Em fan pensar en la tardor, que és la emva saó de l'any preferida, i que començava justament, aquells dies de setembre del meu relat. La tardor, a més de tantes coses boniques, que n'han dit els poetes, a més dels seus paisatges, amb claès d'or i aram, i del voleiar desesmat de les fulles, és un temps de plenitud, de fruitosos esplets, i alhora és el temps en què s'insinuen els primers indicis de lassitud, de decandiment. Hi vaig pensar, en tot plegat, quan a la fi vaig conèixer la veïna i, tot seguit, hi vaig reconèixer una nova encarnació del meu ideal femení. Però això no s'esdevingué fins al tercer dia de la emva estada a l'hortal. El segon dia, tret de la conversa amb mestre Guillem, no vaig tenir cap mena de contacte humà. Tampoc no vaig veure ni sentir res que em permetés de sospitar o de creure que la casa veïna estigués realment habitada. La banda de l'hortal que hi és més propera es troba a llevant. No en dista més de quatre passes, però hi ha una paret mitgera, meitat de marès, meitat de tela metàl·lica, reforçada a darrere, per una esponerosa bardissa, que fa prou difícil l'aguait d'uns ulls tafaners. He dit difícil, no pas impossible. Alguna cosa hi podreu entrellucar, a l'altra banda, si afineu l'indret on la bardissa no és gaire atapeïda. Hi veureu l'ample porxo, emmarcat per una airosa arcada. No diré pas que no vaig fer-ho, de guaitar-hi. Tanmateix, no hi vaig perdre gaire temps. Tenia altres feines. A més, em sentia incòmode i ridícul, al bater del sol i en positura forçada, ajupit a la gaztoneta i enganxats els ulls al forat de la bardissa. D'altra banda, la major part del dia, tenia la feina en racons de la casa o de l'hort des d'on no era visible la façana veïna""""".
Reprenent, doncs, el meu cap de fil, us deia (dues pàgines enrere, quan m'he embardissat en un seguit de digressions, que no sé si treuen cap a res) que anava ben errat, mestre Guillem, quan trobava que la veïna era massa granadeta epr un jove de primera volada, com jo. I us anava a confessar la fascinació que sento per certes dones que han atès un inici de maduresa. Em fan pensar en la tardor, que és la emva saó de l'any preferida, i que començava justament, aquells dies de setembre del meu relat. La tardor, a més de tantes coses boniques, que n'han dit els poetes, a més dels seus paisatges, amb claès d'or i aram, i del voleiar desesmat de les fulles, és un temps de plenitud, de fruitosos esplets, i alhora és el temps en què s'insinuen els primers indicis de lassitud, de decandiment. Hi vaig pensar, en tot plegat, quan a la fi vaig conèixer la veïna i, tot seguit, hi vaig reconèixer una nova encarnació del meu ideal femení. Però això no s'esdevingué fins al tercer dia de la emva estada a l'hortal. El segon dia, tret de la conversa amb mestre Guillem, no vaig tenir cap mena de contacte humà. Tampoc no vaig veure ni sentir res que em permetés de sospitar o de creure que la casa veïna estigués realment habitada. La banda de l'hortal que hi és més propera es troba a llevant. No en dista més de quatre passes, però hi ha una paret mitgera, meitat de marès, meitat de tela metàl·lica, reforçada a darrere, per una esponerosa bardissa, que fa prou difícil l'aguait d'uns ulls tafaners. He dit difícil, no pas impossible. Alguna cosa hi podreu entrellucar, a l'altra banda, si afineu l'indret on la bardissa no és gaire atapeïda. Hi veureu l'ample porxo, emmarcat per una airosa arcada. No diré pas que no vaig fer-ho, de guaitar-hi. Tanmateix, no hi vaig perdre gaire temps. Tenia altres feines. A més, em sentia incòmode i ridícul, al bater del sol i en positura forçada, ajupit a la gaztoneta i enganxats els ulls al forat de la bardissa. D'altra banda, la major part del dia, tenia la feina en racons de la casa o de l'hort des d'on no era visible la façana veïna""""".
# posted by Xim @ 7:55 AM 
