Esculls a la deriva

Ahir fosquet n'Eliot em va convidar a pujar fins a Longomare, en el seu taller de pintor, hi tenia penjades els sis quadres d'alzines que darrerament ha pintat. Volia saber la meva opinió, i a més, he tret unes quantes fotos de cadascuna. Em sembla que se n'ha sortit. He preferit aquelles teles que tenen un to més aviat lila entost de verd, en canvi, n'Eliot considerava que les alzines de color verd eren les més reixides, les de color lila ho considerava unes provatures quasi fallides. Jo tampoc m'hi he posat ferruc, que amb açò de l'art n'hi ha per rifar-se'n, com deim: açò sol anar a gusts... Convençuts per en Vincent de Son Caragol, hem anat a sopar a la Marina de s'estany de calan Bosch, feia temps que no menjava peix d'aquesta qualitat. Abans de plegar hem volgut saludar la cuinera i donar-li l'enhorabona, avui, en els ambients on el turisme ha uniformat costums culinaris, ja no es menja aquesta seriosa gastronomia. El compte l'ha pagat n'Eliot i quan li he demanat per aquest gest generós, m'ha dit: la sèrie de les sis alzines, ja ho tenc venut...