Monday, August 08, 2005

 

St. Gaietà

Vam ser a les festes de Llucmaçanes. El rodol m'era conegut: fa una pila d'anys hi vaig viure tres mesos en una caseta del camí de la vila. En Paco va voler que provàssim un vi fet seu de l'any passat i, més tost més tost, vam sortir del pati amb unes veles desplegades, emperò, quan te conviden i et tracten com un convidat, qualsevol diu el que realment hauries de dir: que aquell vi no tenia bon bevent, que estava un poc picat, i a més, tenia un excés de graus d'alcohol... El meu amic Eliot que m'acompanyava, també hi havia residit alguns mesos en aquella posada, quan va estar destacat dalt la Mola durant les milícies. Eliot només tenia una obsessió: volia veure una alzina que havia sembrat al pati posterior del trast: va quedar meravellat en veure aquell arbre, em sembla que del llagrimer va rodolar qualque gota, em va demanar la càmera fotogràfica i va tirar fotos i més fotos, com un posseït per aquell arbre majestuós i altívol. I en un moment de calma, em va dir: mai et sabrà greu d'haver sembrat arbres... Jo en aquells moments només tenia una idea fixa: trobar algun conegut per assegurar el viatge de tornada, atès que aquell rústic vi em pujava al cap frenèticament.

Comments: Post a Comment

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?