Wednesday, October 12, 2005
Oda d'Horaci
El mestre ens ha enviat aquest correu electrònic des de Sant Celoni:
Hi ha una oda d'Horaci que m'ha captivat. Sembla un petit joiell. Ésla cinquena del llibre primer. En vaig fer una versió en versoshexasíl·labs, combinats amb uns quants de vuit i deu síl·labes. Elritme funcionava, però no s'hi reflectia l'estructura de l'original.Ara mateix n'he fet una nova versió, dividida en estrofes quecorresponen a les del text llatí. Els resultats em semblen-provisòriament- acceptables. Tanmateix, l'oda és tan sòbria, diu tant en tan poques paraules que,abans de transcriure-la, m'ha semblat oportú de fer-ne un comentari:un simple ajut a la lectura. L'he fet a corre-cuita, sense llegir resdel que n'han dit, del text, autors que en saben molt més que jo. Pirra és una al·lota elegant i summament seductora. Posseeix unallarga cabellera, d'un ros sumptuós, recollida en una trena que nomésdesfà en la intimitat. Del seu amant sabem, tan sols, que és un joveairós, lleuger de moviments, que s'agrada d'envoltar-se de roses i deperfumar-se profusament, i que està convençut que Pirra li serà semprefidel.. Però Horaci ja sap que aquell amor ha de ser de poca durada. I aquí,el poeta introdueix la metàfora marítima: el jovençà, que navega en unmar de bonança, no s'adona d'un oratge traïdor que l'arrossega cap al'ull de l'huracà. Horaci ho sap perquè ha viscut un episodi semblant: després d'unafeliç i breu navegació, ha naufragat de cop i volta. Amb prou feinesse n'ha sortit. Ara s'identifica amb el nàufrag que deixa el seu exvotal temple de Neptú, i també hi penja la túnica, encara humida. En aquell temps era costum que els supervivents d'un naufragi fessinpintar, com exvot, un quadret que representava la tràgica escena. Hihavia pintors que feien quadres per encàrrec. A un d'aquests pintorss'adreça Horaci: "I potser de pintar xiprers tens traça, / però de quèet serveix, si en la pintura / que t'han pagat cal que s'hi vegi unhome / que, entre les restes del naufragi, neda / sense capesperança?" (Ars poetica, 19-21). Malgrat el seu amorós fracàs, Horaci es compateix d'aquells que no hantastat mai l'amor de Pirra: "Malaurats els que et veuen, resplendent,i no poden haver-te!". Es tracta d'un sentiment que em sembla anàlegal de Joan Alcover quan ens parla del bé que ha perdut. Abans degaudir-ne, d'aquest bé, la vida era "un camí de roses", però el poetano havia viscut de debò, no coneixia, encara, l'hora de la plenitud. Iara no canviaria per res el seu present de desconhort i dolor pelsdies, despreocupats i alegres, de la llunyana joventut.
Bé: vet-aquí l'oda d'Horaci:
Quin airós jovençà, evoltat de roses,
xop de perfums, oh Pirra, en delitosa
cova t'abraça? Per a qui destrenes
la rossa cabellera,
senzilla i elegant? Quantes vegades,
ai!, plorarà la fe i els déus volubles,
negres ventades i encrespades ones
mirant amb ulls incrèduls,
ell que avui et gaudeix i es creu haver-te,
com or pur, sempre igual, amable sempre,
ignorant que l'empenyen uns oratges
traïdors! També mísers
qui et guaiten, resplendent, i no et coneixen!
Un exvot al mur sacre és testimoni
que al poderós Neptú he deixat, penjada,
la humida vestimenta.
Toni Moll
Hi ha una oda d'Horaci que m'ha captivat. Sembla un petit joiell. Ésla cinquena del llibre primer. En vaig fer una versió en versoshexasíl·labs, combinats amb uns quants de vuit i deu síl·labes. Elritme funcionava, però no s'hi reflectia l'estructura de l'original.Ara mateix n'he fet una nova versió, dividida en estrofes quecorresponen a les del text llatí. Els resultats em semblen-provisòriament- acceptables. Tanmateix, l'oda és tan sòbria, diu tant en tan poques paraules que,abans de transcriure-la, m'ha semblat oportú de fer-ne un comentari:un simple ajut a la lectura. L'he fet a corre-cuita, sense llegir resdel que n'han dit, del text, autors que en saben molt més que jo. Pirra és una al·lota elegant i summament seductora. Posseeix unallarga cabellera, d'un ros sumptuós, recollida en una trena que nomésdesfà en la intimitat. Del seu amant sabem, tan sols, que és un joveairós, lleuger de moviments, que s'agrada d'envoltar-se de roses i deperfumar-se profusament, i que està convençut que Pirra li serà semprefidel.. Però Horaci ja sap que aquell amor ha de ser de poca durada. I aquí,el poeta introdueix la metàfora marítima: el jovençà, que navega en unmar de bonança, no s'adona d'un oratge traïdor que l'arrossega cap al'ull de l'huracà. Horaci ho sap perquè ha viscut un episodi semblant: després d'unafeliç i breu navegació, ha naufragat de cop i volta. Amb prou feinesse n'ha sortit. Ara s'identifica amb el nàufrag que deixa el seu exvotal temple de Neptú, i també hi penja la túnica, encara humida. En aquell temps era costum que els supervivents d'un naufragi fessinpintar, com exvot, un quadret que representava la tràgica escena. Hihavia pintors que feien quadres per encàrrec. A un d'aquests pintorss'adreça Horaci: "I potser de pintar xiprers tens traça, / però de quèet serveix, si en la pintura / que t'han pagat cal que s'hi vegi unhome / que, entre les restes del naufragi, neda / sense capesperança?" (Ars poetica, 19-21). Malgrat el seu amorós fracàs, Horaci es compateix d'aquells que no hantastat mai l'amor de Pirra: "Malaurats els que et veuen, resplendent,i no poden haver-te!". Es tracta d'un sentiment que em sembla anàlegal de Joan Alcover quan ens parla del bé que ha perdut. Abans degaudir-ne, d'aquest bé, la vida era "un camí de roses", però el poetano havia viscut de debò, no coneixia, encara, l'hora de la plenitud. Iara no canviaria per res el seu present de desconhort i dolor pelsdies, despreocupats i alegres, de la llunyana joventut.
Bé: vet-aquí l'oda d'Horaci:
Quin airós jovençà, evoltat de roses,
xop de perfums, oh Pirra, en delitosa
cova t'abraça? Per a qui destrenes
la rossa cabellera,
senzilla i elegant? Quantes vegades,
ai!, plorarà la fe i els déus volubles,
negres ventades i encrespades ones
mirant amb ulls incrèduls,
ell que avui et gaudeix i es creu haver-te,
com or pur, sempre igual, amable sempre,
ignorant que l'empenyen uns oratges
traïdors! També mísers
qui et guaiten, resplendent, i no et coneixen!
Un exvot al mur sacre és testimoni
que al poderós Neptú he deixat, penjada,
la humida vestimenta.
Toni Moll
# posted by Xim @ 2:19 AM 
