Esculls a la deriva

1. Les lectures d’estiu poden ser d’allò més diverses, o també, poden complementar lectures anteriors que esperaven una altra lectura més pregona; una ocasió perduda o una passió intel·ligible. Normalment, hom tendeix a fer lectures lleugeres, de fàcil digestió, que ja vindrà l’hivern a agombolar el passeig de les pàgines. Sí, durant l’estiu, hom defuig d’aquells llibres carregats de notes a peu de pàgina o fa el que pot, perquè no li caigui damunt la taula de l’oficina, un expedient emmerdant que suposi aixecar un croquis de malentesos, antecedents i propostes. Idò, aquest estiu se m’ha presentat sense avisar, mentre estava en empresa grossa: llegint l’obra completa de Miquel Batllori; dinou toms (i un tom de bibliografia) bellament editats per Tres-i-quatre. I malgrat la calor i altres interferències ambientals, he seguit costa cap amunt, amb el programa previst. I és que Miquel Batllori no decepciona per cap cantó. El que no he fet, en la lectura proposada, ha estat seguir un ordre cronològic de l’edició. Vaig començar a envestir pel darrer tom: Records i últims escrits. Sabia cert que si aquell llibre em captenia, llavors, la lectura dels altres toms, seria qüestió de mètode i de posar-me caparrut, perquè tenia la seducció infectada. Una seducció que en aquest autor s’hi alena en cada pàgina.